GUIÓ DEL DOCUMENTAL

NOM DELS COMPONENTS: Marga Xamena, Sonia Sebastián, Kika RIpoll, Xisca Serra i Marina Noguera.

El guió del nostre documental és:

TEMA: La visió dels infants sobre el joc

PROTAGONISTES: els protagonistes són un petit grup de nins i  nines de 2-3 anys de dues escoletes.

FINALITAT I OBJECTIUS: La finalitat d’aquest documental és enregistrar la importància del joc des dels ulls dels infants.

Els objectius són:

• -          Enregistrar les converses i moments de joc dels infants.
• -          Descobrir la importància del joc que tenen els infants.
• -          Seleccionar moments de joc dels nins i nines.

JUSTIFICACIÓ : nosaltres sabem la base teòrica de la importància que té el joc dels i pels infants, però volem saber quina és, des de la seva perspectiva.

DESTINATARIS: Els destinataris del documental que durem a terme seran per mestres i futurs mestres.

QUAN FAREM LES FILMACIONS: les filmacions s’hauran de fer en un parell de vegades, ja que aprofitarem moments de joc dels infants dins l’escoleta.

IMATGES QUE VOLEM MOSTRAR:  el que ens interessa és mostrar imatges de joc i converses que es puguin dur a terme entre infants, o entre infant –adult, ja que considerem que és la manera més adient d’arribar i aproximar-nos al nostre tema.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: la durada serà entre 20 i 25 minuts aproximadament.

PREVISIÓ DE MATERIAL: càmeres de vídeo , fulls d’autorització de drets d’imatge i ordinadors per dur a terme el muntatge del documental.

Les competències que he treballat amb aquesta entrada fan referència a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.  Així com, la 2.3 ja que ens hem marcat uns objectius que volem dur a terme amb la realització d’aquest documental.  La competència 2.5, també seria idònia per aquesta entrada ja que nosaltres ens varem plantejar alguns dubtes sobre la realització del guió, i varen ser resolts. 

Criteris espai - temps

A partir d’un horari d’aula hem pogut treure moltes reflexions que fan referència a una aula d’una escoleta de 0-3 anys i d’allò que pot omplir el nostre horari d’aula. 

  

La importància que té ajustar-se a les necessitats dels infants i no que els infants s’ajustin als adults. Tot tipus d’activitat és important per als infants, i és igual d’important i necessari per el seu desenvolupament una activitat de manipulació i descoberta com el moment de d’higiene. Cobrir les necessitats bàsiques d’aquests infants és una tasca fonamental en aquesta etapa.

Hem de tenir cura de tots els vincles de qualitat que es poden donar a l’escoleta, com per exemple amb les famílies als moments d’entrades i sortides, entre els mestres, entre els infants. En aquesta etapa és important fomentar l’autonomia a través dels hàbits i rutines que es duen a terme en un dia a dia de l’infant.

Conseqüentment, un altre punt a destacar d’aquesta etapa d’infantil és així com té decorada l’aula un educador/a: és important sabre que pengem a les parets de la nostra aula, per què ho pengem, pera qui i quant de temps ho pensarem. Quin tipus de joguines i objectes hi haurà, etc.

Les competències que consider haver treballat són :3.2 i 3.3 ja que he aportat una sèrie de reflexions sobre  l’espai i el temps a l’escoleta, juntament amb la recollida de les activitats que hauria d’haver a una aula 0-3 anys, i com s’hauria d’omplir un horari d’aula per dur a terme una bona pràctica. 

Primeres idees sobre el documental

Grup: Marina Noguera, Xisca Serra, Marga Xamena, Kika Ripoll i Sonia Sebastián.

Tema documental: La visió dels infants sobre el joc.

EL documental es farà a través d’una entrevista a infants de 2-3 anys, en la qual es traurà la importància del joc per els infants a través de la seva perspectiva.

Aquestes són alguns exemples de preguntes que farem a l’entrevista: 

-          A que t’agrada jugar? Per què?

-          A que jugues a l’escoleta? Amb qui?

-          A que jugues a casa teva ? Amb qui?

-          On t’agrada jugar més?

-          T’agrada jugar tot sol?

Hi ha preguntes que es faran a un sol infant , i d’altres a més d’un, i d’aquesta manera establir un diàleg entre ells.

Durant la filmació intercalarem moments de joc d’aquests infants.

Considerem que treballem la competència 2.3, ja que nosaltres sabem la base teòrica sobre el joc i volem aprendre la pràctica a traves de la visió dels infants.

 

Cas creences

A través d'un cas ( real o fictici) reflexionarem i valorarem l'actuació de la mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment, formularem una sèrie de preguntes per ajudar a n'aquesta mestra a millorar i reflexionar la seva pràctica com a docent. 

Na Catalina és tutora d’una aula de p5. Els seus alumnes avui han fet una fitxa de cal·ligrafia, en la qual han d’escriure una sèrie de paraules. Quan tots han acabat la fitxa , l’entreguen a la tutora. Alguns nins/es, s’han equivocat en algunes paraules. La tutora els hi fa repetir aquestes paraules 10 vegades en el seu quadern.

La meva companya i jo hem arribat a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan més es fa repetir una certa cosa( en aquest cas repetir una paraula 10 vegades) més s’aprèn.  

Els seus referents teòrics són el conductisme, on utilitza el càstig per “ millorar una conducta /fet” ( en aquest cas fa repetir com a càstig 10  vegades una paraula per haver-la escrit malament). No veiem correcta la manera de fer veure l’error, ja que els infants ho poden veure com un càstig ( que ho és) i no com una cosa positiva. S’han de cercar altres estratègies per motivar als infants a aprendre, i fomentar el diàleg i la reflexió.

Ens podem formular les següents preguntes com a lectors externs :

-          Per què actues així?

-          És necessari fer copiar les paraules 10 vegades? Per que 10 vegades? No creus que hi pot haver altres estratègies?

-          Quin és l’objectiu d’aquesta conducta?

-          És important que els infants s’equivoquin? De l’error no s’aprèn?

-          És important el diàleg i fer reflexionar als infants?

 

Competències treballades : 1.2 i 2.7.

He treballat la reflexió i l’anàlisi sobre experiències que duen a una bona pràctica. D’aquesta manera poder reflexionar si les meves pràctiques són bones o no, i que he de fer per millorar-les. I amb això adonar-me’n compte dels meus errors i cercar les diferents maneres possibles per millorar les meves actuacions professionals.