Presentació

Som na Marina Noguera , tenc 24 anys i visc a Marratxí.

Des de petita he crescut envoltada de nins/ nines més petits que jo ( cosins, cosines, fills/es d’amics dels meus pares i sa meva germana). Sempre he jugat i cuidat d’ells. I com m’agradava i m’agrada fer-ho!

Els meus pares sempre em diuen que sense voler, i a causa de créixer envoltada de nins/nines més petits que jo , duc aquesta professió a la sang. Des de que tenc ús de raó he tingut clar a que em volia dedicar i que era el que més m’agradava del món . Des de sempre m’ha fet molt feliç ensenyar alguna cosa, per insignificant que sigui, als més petits.

¡Quién la sigue la consigue!

Això és el que sempre he tingut en ment, sobretot durant la meva etapa a l’institut fent batxiller. La pitjor època de la meva vida. A 2n de Batxiller, va ser el meu pitjor any, emocionalment parlant. Veia l’educació infantil molt enfora, i amb poques possibilitats d’arribar-hi. Però no, ni això em va aturar, SI VULL, PUC!  I així va ser, vaig fer el curs de Monitor de Temps lliure , del qual he fet feina durant 5 anys a activitats extraescolars i a escoles d’estius. Aquest fet, va ser decisiu, de cada cop tenia més clar el que volia.

Vaig repetir 2n de Batxiller,  i la nota de selectivitat no va ser suficient per poder accedir a la UIB per fer Magisteri. Per això vaig decidir fer l’FP d’Educació infantil (la millor decisió que he fet mai).  Vaig fer les pràctiques 0-3 a un centre d’educació infantil, del qual vaig aprendre molt.  D’això ja fa 3 anys, i afortunadament des de llavors estic fent feina a una Escoleta infantil . Cosa que fa que cada dia aprengui i creixi més com a persona. És increïble!

Actualment, estic a 3er de Grau d’Educació Infantil, i amb moltes ganes de seguir aprenent sobre aquest increïble món.

I si, soc molt afortunada. Faig feina i estic estudiant allò que més m’agrada, d’allò que em fa més feliç.  Què més puc demanar?