Vull dir, avui que ja hi ha el
“Sol” al final del camí, que el blog m’ha servit molt per adonar-me’n que en
aquesta professió ( i en totes) el lema : renovarse
o morir és cert, i que els mestres hem d’estar en continu reciclatge i que
si no sabem ( o millor dit, pensem que
no sabem) fer una certa cosa, ho hem d’intentar totes ses vegades que faci
falta, ja que al final s’aconsegueix. És el que m’ha passat a mi ,
personalment...pensava que no sabria fer ús del blog, i al final no ha estat
una feina tan complicada com em pensava.
Soc conscient que no he dedicat
el temps que m’hagués agradat, degut a la meva manca de temps diari. Sé que no
faig les pràctiques i que tota la feina que tenen les meves companyes jo no
l’he de fer, però faig feina a una escoleta i això em lleva molt de temps.
Estic orgullosa de la feina que he fet, i de tot el que he aprés. M’he esforçat
molt alhora de triar les competències ja que és un tema que també se m’ha fet
difícil alhora de fer les entrades ,però el resultat final crec que ha estat
positiu.
Dur a terme , aquesta tasca de
realitzar un blog, m’ha fet “investigar” i “ cercar” altres blogs i he aprés
coses increïble: moltes vivències i experiències, activitats precioses,
projectes,etc. És una eina molt útil ja que pots aprendre molt d’altres mestres
i experts d’arreu del món.
Les competències que he
treballat realitzant aquesta entrada autovalorativa sobre el meu blog són la
1.2, ja que he arribat a reflexionar sobre tot allò que duu a una bona actuació
professional i tot allò que no ho és. I la competència 2.7 ja que m’he adonat i
he reflexionat sobre els meus errors i he arribat a trobar o no la manera de
millorar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario