Els 100 llenguatges dels infants

Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi

AUTOVALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ASSIGNATURA

Partint de la primera entrada sobre les competències, la qual vaig reflexionar sobre els meus punts dèbils i els  meus punts forts, avui vull reflexionar quines són les competències que he adquirit o no després de 4 mesos.

Les competències que fan referència a l’anàlisi i reflexió sobre el la gestió i el funcionament dels centres d’Educació Infantil. Es cert, que a dia d’avui és una competència que en manca, i que soc conscient que necessit adquirir ja que m’imposa molt. És una competència que intentaré adquirir en un futur no molt llunyà.

Les noves tecnologies...un punt dèbil, molt dèbil. Però penso que gràcies a l’ utilització del blog i el fet de fer-lo, i de fer una entrada cada setmana, i veure que el blog és una nova eina ( i molt útil) de documentació d’aula, deixa de ser tant dèbil. M’agradaria molt tenir més temps lliure per poder dedicar-lo a n’aquesta competència per què surten resultats extraordinaris!

Aquí ve la GRAN competència per a mi. Les relacions amb la família, informar i implicar-los. La informació diària( com ja vaig dir a la primera entrada) amb les famílies penso que ho duc bé. M’encanta el fet d’establir relacions i vincles afectius amb elles, el meu punt dèbil ve a l’hora de xerrar en públic, de fer reunions, de sabre dir que NO,etc. Com ja vaig comentar, sé que no sabre dir que no, entra dins els meus punts a millorar, per què em costa molt. Poc a poc, estic treballant l’assertivitat, i quan vaig escriure l’altre entrada em vaig proposar lluitar per aquesta competència, i es cert que no la tinc adquirida totalment però si que estic molt orgullosa dels meus esforços diaris, que evidentment només veig fruit jo. 

    

Una de les competències que he treballat més durant aquest “ camí” és la de reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge. Durant tot el procés de l’assignatura he identificat els meus punts forts i els dèbils, he aprés a identificar les meves creences i les dels altres, he recollit dubtes i els he resolt, i sobretot he identificat i reflexionat sobre els meus errors i he cercat diferents vies per poder millorar-los. He aprés molt a sabre reflexionar sobre els meus propis errors i he gaudit de sabrer’ls identificar.

Fer aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer aspectes de mi mateixa que pensava que no tenia, i sobretot a coneixer-me millor a mi mateixa i a descobrir totes aquelles competències ( que ni siquiera sabia que tenia, o no les hi havia posat nom) que em mancaven i quines puc potenciar i millorar. Crec que per aquesta professió ( i per moltes més) és important saber reflexionar sobre la teva feina, ser autocrític i acceptar les crítiques que et puguin arribar a fer amb el fi de millorar la teva pràctica professional.

Així doncs , penso que el final del camí, el final d’aquesta assignatura no és un final, és un “ vaig a continuar cercant camins que m’ajudin a millorar, que m’ajudin a trobar, a enriquir totes les capacitats, i competències que tinc”. Estic molt satisfeta del treball fet, que no és poc, tant en qualitat com en quantitat.

Ha valgut la pena l’esforç!

Les competències treballades amb aquesta entrada són : la 1.4 ja que fa referència a l’arribada de conclusions a partir de la contrastació de tota la informació recollida. Ja que he fet una conclusió final de tota la informació recollida durant l’assignatura.

AUTOVALORACIÓ DEL MEU BLOG

A l’inici del camí, en el moment que em digueren que havia de realitzar un blog per tal de reflexionar totes aquelles actuacions que duguem a terme durant el quatrimestre,  em vaig veure envoltada de molt d’estrés ja que soc una persona que les noves tecnologies no li van massa bé. El principi va ser molt “fosc”, quasi negre, però a mesura que anava passant el dies, les setmanes...”l’arc de Sant Martí” anava sortint de cada vegada més.  I ho vaig intentar, ho faig fer.

Vull dir, avui que ja hi ha el “Sol” al final del camí, que el blog m’ha servit molt per adonar-me’n que en aquesta professió ( i en totes) el lema : renovarse o morir és cert, i que els mestres hem d’estar en continu reciclatge i que si no sabem  ( o millor dit, pensem que no sabem) fer una certa cosa, ho hem d’intentar totes ses vegades que faci falta, ja que al final s’aconsegueix. És el que m’ha passat a mi , personalment...pensava que no sabria fer ús del blog, i al final no ha estat una feina tan complicada com em pensava.

Soc conscient que no he dedicat el temps que m’hagués agradat, degut a la meva manca de temps diari. Sé que no faig les pràctiques i que tota la feina que tenen les meves companyes jo no l’he de fer, però faig feina a una escoleta i això em lleva molt de temps. Estic orgullosa de la feina que he fet, i de tot el que he aprés. M’he esforçat molt alhora de triar les competències ja que és un tema que també se m’ha fet difícil alhora de fer les entrades ,però el resultat final crec que ha estat positiu.

Dur a terme , aquesta tasca de realitzar un blog, m’ha fet “investigar” i “ cercar” altres blogs i he aprés coses increïble: moltes vivències i experiències, activitats precioses, projectes,etc. És una eina molt útil ja que pots aprendre molt d’altres mestres i experts d’arreu del món.

Les competències que he treballat realitzant aquesta entrada autovalorativa sobre el meu blog són la 1.2, ja que he arribat a reflexionar sobre tot allò que duu a una bona actuació professional i tot allò que no ho és. I la competència 2.7 ja que m’he adonat i he reflexionat sobre els meus errors i he arribat a trobar o no la manera de millorar-los. 

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL DOCUMENTAL

El documental que hem dut a terme és : La visió dels infants sobre el joc.

Nosaltres degut a que no tenim els permisos de les famílies, no podem penjar el documental.

Hem realitzat una sèrie de gravacions fent una sèrie de preguntes a diferents infants. Aquests infants són de dues escoletes ( EI S’arenal i EI palmanova). En total hem gravat a uns 10 infants.

Era un tema que ens agradava molt des del primer moment, ja que sempre s’ha sabut què era el joc o quina era la visió sobre el joc però des de la perspectiva dels adults. Ens interessava molt la idea de sabre quina era la visió dels propis protagonistes. Es cert, que teníem alguns temes en ment, però varem pensar que el joc, era el més adient, ja que és la base del dia a dia dels infants i més a n’aquesta etapa.  Els infants dediquen gran part del seu dia a jugar, i a nosaltres ens interessava molt saber quin era el joc que més li agradava jugar, amb qui jugava a escoleta, amb qui a casa,etc.

Què és el joc ?

La pregunta inicial, i  l’objectiu del documental.  Com a professionals i com a futurs professionals tenim la idea de que és el joc, gràcies a diferents experts. Però, algú s’ha demanat mai, i ells? Els protagonistes del joc, què en pensen ? Què és el joc per ells? Efectivament, la seva resposta ha estat concorde amb la seva experiència i per ells el joc, és a n’allò que juguen, a allò que més els hi agrada jugar.

Ja que els protagonistes del documental han estat els infants, i moltes vegades no tenien ganes de xerrar,  ens ha faltat una mica més de temps per poder realitzar més gravacions en bones condicions. Ja que nosaltres hem fet moltes però d’una manera ràpida i això els infants ho notaven . Ens hagués agradat poder treure més conclusions de la nostra pregunta inicial, i fer més gravacions realitzant aquesta pregunta, però per manca de temps no ens ha estat possible. És cert, també que el documental hagués estat més enriquidor amb infants més grans ( 5 anys) ja que ens haguessin pogut donar una resposta amb més continguts degut al seu llenguatge i experiència. Però penso que amb els de 2-3 anys ha quedat clar el que és realment important per a ells.

En general,  el meu grau de satisfacció del documental és molt bo. Hem fet feina en equip i ha estat una tasca molt agradable de fer. M’ha encantat realitzar aquest documental ja que és una forma de reflexionar sobre la importància que té l’opinió dels infants en aquests aspectes. Ha estat un treball molt enriquidor personalment. El meu grup i jo ens ho hem passat molt bé realitzant el muntatge, i la feina ha estat molt profitosa. Estem molt contentes en general dels resultats ja que era el que gairebé volíem aconseguir.

La competència que penso que he treballat realitzant aquesta entrada és la 2.7 ja que he cercat possibles aspectes a millorar sobre la feina feta, els errors que hem comès i he cercat diferents vies per poder reflexionar i millorar sobre aquests.