jueves, 30 de mayo de 2013

DOCUMENTALS I PROJECTES DE MILLORA


És molt complicat poder fer una reflexió de tots els documentals i plans de millora que hem pogut veure a classe els dos darrers dijous. Tots han estat molt interessants, creatius i enriquidors per a la meva formació com a futura mestra.

Els que més m’han aportat han estat :

-          El documental sobre el canvi de bolquers basat en Emmi Pikler: aquest documental així com també totes les teories d’Emmi Pikler et fan pensar en la manera que jo ( personalment a la meva escoleta) faig el canvi de bolquers. Et fa qüestionar moltes coses... realment dedico a cada infant el temps necessari? Jo , també soc de les que pensen que el canvi de bolquer és un dels moments més importants per un infant de 0-3 anys, ja que és un moment individual , de tu a tu. I esper que es lluiti per que aquest moment agafi la importància que es mereix. Avui en dia, i ho sé per que ho visc dia a dia a la meva escoleta... el moment del canvi de bolquers no és un moment tranquil..és més un moment d’estrés, ja que és una educadora per 18 infants de 2-3 anys ( dels quals per exemple hi ha 14 bolquers), és molt difícil poder mantenir aquesta calma amb una ràtio tan elevada.  
Hem de seguir lluitant, per aquest moment tan especial entre mestres i infants.

-          Projecte de millora, el paper de les mestres: aquesta proposta a mi em va cridar molt l’atenció, ja que pensava que a les pràctiques feies propostes de millora als infants directament. ME va agradar molt de la manera que ho varen fer, i valor molt la feina feta perquè soc conscient que ha estat una experiència molt enriquidora per a les meves companyes i molt difícil, ja que han hagut de avaluar a la persona que les avalua a elles. Penso que és molt important que una practicant ( que pot ser tingui moltes coses per ensenyar) pugui donar consells i crítiques constructives a les seves tutores.

-          El bon dia: el documental em va agradar molt, però la manera que ho feien les mestres per a mi no era significativa per als infants. Ja que per exemple amb els infants de 1-2 anys tenien el plafó a l’altura de les mestres i no a la dels infants. Aquest moment és un dels més importants del dia a dia a l’escoleta, ja que és un moment de retrobada amb la mestra i amb els teus companys, allà on comparteixes vivències, preocupacions i qualsevol cosa que es vulgui compartir amb la resta d’aula. I el que vaig poder observar en aquestes entrades de bon dia, és que es cenyien bàsicament a qui ha vengut? I qui no ha vengut?
A la meva escoleta, li donam molta importància a n’ aquest moment, i els infants de cada vegada comparteixen més coses amb nosaltres. És un moment molt especial!

-          El racó del moc: aquesta proposta de millora ha estat molt interessant i penso que enriquidora per el centre. A la meva escoleta la duim a terme, però com els ha passat a ells només a l’aula dels infants. I m’ha servit per poder proposar al meu centre de feina que ho duguem a terme a tots els espais que facin servir els infants, ja que sinó no es significatiu. I és una pena que no ho sigui, per què és un moment on és fomenta l’autonomia dels infants.




La competència que he treballat amb aquesta reflexió ha estat la 1.3 ja que he pogut veure diferents experiències per així poder ampliar la meva pròpia formació. 

jueves, 16 de mayo de 2013

Documentals per la xarxa



Un dels vídeos que he trobat interessants a la xarxa, és aquest. Un extracte del documental Baby Human.

És un vídeo sobre la autoconsciència, i de l’edat en la qual sol aparèixer.  La gran pregunta que es formulen és:  A quina edat entenen els infants que existeixen? I gràcies a l’estudi que s’ha realitzat a infants de 15, 16 i 18 mesos amb un carro de sa compra.  

Gràcies a aquest experiment amb aquests infants és pot observar que és a partir dels 18 mesos que els infants tenen la autoconsciència  ja desenvolupada.

El concepte d’auto reconeixement és un procés molt important per dur a terme la comprensió de un mateix, per incrementar la confiança i per construir la identitat.

És un vídeo /experiment molt simple però a la vegada molt interessant i eficaç, que serveix per entendre l’evolució  en els infants de l’autoconsciència i de l’auto- reconeixement de ells mateixos.



Un altre vídeo molt interessat, extret també del documental Baby Human, és el següent.
És un documental sobre les emocions i de la seva aparició. Hi ha molts de dubtes sobre aquest tema, i primerament partim del fet que cada infant és únic.
 En aquest documental fan un estudi amb infants de diferents edats. Infants que  no tenen cap indici de relació alhora que juguen. Quan el joc simbòlic ja és bastant elaborat, és pot veure com aquesta nina amb 3 anys, fa improvisacions, en el seu joc es veuen reflectits alguns sentiments, per tant ja hi ha emocions i sentiments.
Com he esmentat abans, hi ha molts autors i experts amb moltes opinions sobre l’aparició de les emocions durant la primera infància. I personalment, penso que apareixen abans.  


Amb aquesta entrada he treballat les competències 1.1, ja que he cercat i accedit a recursos de la xarxa per resoldre activitats de l'assignatura i que siguin profitosos per a mi. I la 1.3, ja que he accedit a altres experiències i recursos per tal d'ampliar la meva formació, o almenys per complementar-la. 

miércoles, 8 de mayo de 2013

LA VISIÓ DELS INFANTS SOBRE EL JOC



El nostre documental consisteix en mostrar diferents  vídeos d’infants sobre la visió que tenen del joc , sobre les seves preferències i interessos.

Hi ha diferents opinions sobre el joc, tant de mestres, com familiars, sociòlegs, psicòlegs,etc. Per aquesta raó donarem a conèixer  la importància que té el joc en els infants.

El joc en la infància és una activitat, a més d’agradable  necessària per el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, emocionals i socials dels infants.

Hem trobat moltes opinions que no valoren la importància que té el joc a l’infant, quan en realitat pels infants representa una oportunitat natural per afavorir el seu desenvolupament i el seu pensament creatiu.

A partir d’aquí hem recopilat opinions de diferents experts ....

D’aquí un parell de dies podràs veure el nostre documental i podràs opinar!

De veres és important el joc?
“ Creem jocs nous amb mitjans coneguts sobre temes actuals.”  Vicky Eckert, inventora de jocs I dissenyadora

“El repte és escollir materials i mètodes de producció de gran qualitat que causin el mínim impacte al medi ambient ” Ramon Martin

“El tiempo que dedican los niños españoles a jugar es insuficiente i un tercio lo hace solo, a causa del estilo de vida de sus familias.” Estudio observatorio del juego infantil

“ L’escola de 0-3 anys no és necessària ja que només juguen”. Mare d’una escoleta del Pla de Mallorca

“ Los juegos infantiles de antaño son mas saludables” Fundación Alimentum

“Es preocupante que un tercio de los niños en España juegue solo o que los pequeños ya se inicien con tres o cinco años a jugar con dispositivos electrónicos.”  Petra Mª Pérez Alonso- Geta, catedràtica en teoria de l’educació de la universitat de Valencia.

“Jugar es sencillo y solo exige 5, 10 o 15 minutos al día para conseguir los beneficios que aporta el juego y los juguetes en los niños.” Inma Marín, pedagoga i promotora de la AEFJ

“ Los niños no deberían jugar tanto sino que deberían forjarse al futuro” polític, H.C
RUSSEL. A 1970: “El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con una finalidad exterior a ella, sino por si misma”.

BRUNNER, J 1986: “El juego ofrece al niño la oportunidad inicial y mas importante de atreverse a pensar, a hablar e incluso a ser el mismo”

HUIZINJA, J (1972): “ El juego en su aspecto formal, es una acción libremente ejecutada “como si” y sentida como situada fuera de la vida corriente , pero a pesar de todo, puede absorber por completo al jugador, sin que halla en ella ningún interés material ni se obtenga de ella provecho alguno, que se ejecuta dentro de un determinado tiempo y un determinado espacio , que se desarrolla en un orden sometido a reglas y que da origen a asociaciones que propenden a rodearse de misterio o a disfrazarse para destacarse del mundo real”.

BULHER, K: “Denominamos juego a una actividad dotada de placer funcional mantenida por él o en aras de él, independientemente de lo que haga, además , y de la relación de finalidad que tenga”
“ Jugar no només és cosa de nens. Jugar no té edat, perquè fomenta la comunicació entre persones i uneix les generacions” (Felicitas Eckert, sociòloga i experta en jocs de societat)
“No hi ha res més seriós que un nen quan juga” ( Friederich Nietzsche).


Per motius de seguretat no podem penjar el documental al blog, però et convidem a què després de l’exposició a classe ens pogueu donar la vostra opinió.