Els 100 llenguatges dels infants

Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi

AUTOVALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ASSIGNATURA

Partint de la primera entrada sobre les competències, la qual vaig reflexionar sobre els meus punts dèbils i els  meus punts forts, avui vull reflexionar quines són les competències que he adquirit o no després de 4 mesos.

Les competències que fan referència a l’anàlisi i reflexió sobre el la gestió i el funcionament dels centres d’Educació Infantil. Es cert, que a dia d’avui és una competència que en manca, i que soc conscient que necessit adquirir ja que m’imposa molt. És una competència que intentaré adquirir en un futur no molt llunyà.

Les noves tecnologies...un punt dèbil, molt dèbil. Però penso que gràcies a l’ utilització del blog i el fet de fer-lo, i de fer una entrada cada setmana, i veure que el blog és una nova eina ( i molt útil) de documentació d’aula, deixa de ser tant dèbil. M’agradaria molt tenir més temps lliure per poder dedicar-lo a n’aquesta competència per què surten resultats extraordinaris!

Aquí ve la GRAN competència per a mi. Les relacions amb la família, informar i implicar-los. La informació diària( com ja vaig dir a la primera entrada) amb les famílies penso que ho duc bé. M’encanta el fet d’establir relacions i vincles afectius amb elles, el meu punt dèbil ve a l’hora de xerrar en públic, de fer reunions, de sabre dir que NO,etc. Com ja vaig comentar, sé que no sabre dir que no, entra dins els meus punts a millorar, per què em costa molt. Poc a poc, estic treballant l’assertivitat, i quan vaig escriure l’altre entrada em vaig proposar lluitar per aquesta competència, i es cert que no la tinc adquirida totalment però si que estic molt orgullosa dels meus esforços diaris, que evidentment només veig fruit jo. 

    

Una de les competències que he treballat més durant aquest “ camí” és la de reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge. Durant tot el procés de l’assignatura he identificat els meus punts forts i els dèbils, he aprés a identificar les meves creences i les dels altres, he recollit dubtes i els he resolt, i sobretot he identificat i reflexionat sobre els meus errors i he cercat diferents vies per poder millorar-los. He aprés molt a sabre reflexionar sobre els meus propis errors i he gaudit de sabrer’ls identificar.

Fer aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer aspectes de mi mateixa que pensava que no tenia, i sobretot a coneixer-me millor a mi mateixa i a descobrir totes aquelles competències ( que ni siquiera sabia que tenia, o no les hi havia posat nom) que em mancaven i quines puc potenciar i millorar. Crec que per aquesta professió ( i per moltes més) és important saber reflexionar sobre la teva feina, ser autocrític i acceptar les crítiques que et puguin arribar a fer amb el fi de millorar la teva pràctica professional.

Així doncs , penso que el final del camí, el final d’aquesta assignatura no és un final, és un “ vaig a continuar cercant camins que m’ajudin a millorar, que m’ajudin a trobar, a enriquir totes les capacitats, i competències que tinc”. Estic molt satisfeta del treball fet, que no és poc, tant en qualitat com en quantitat.

Ha valgut la pena l’esforç!

Les competències treballades amb aquesta entrada són : la 1.4 ja que fa referència a l’arribada de conclusions a partir de la contrastació de tota la informació recollida. Ja que he fet una conclusió final de tota la informació recollida durant l’assignatura.

AUTOVALORACIÓ DEL MEU BLOG

A l’inici del camí, en el moment que em digueren que havia de realitzar un blog per tal de reflexionar totes aquelles actuacions que duguem a terme durant el quatrimestre,  em vaig veure envoltada de molt d’estrés ja que soc una persona que les noves tecnologies no li van massa bé. El principi va ser molt “fosc”, quasi negre, però a mesura que anava passant el dies, les setmanes...”l’arc de Sant Martí” anava sortint de cada vegada més.  I ho vaig intentar, ho faig fer.

Vull dir, avui que ja hi ha el “Sol” al final del camí, que el blog m’ha servit molt per adonar-me’n que en aquesta professió ( i en totes) el lema : renovarse o morir és cert, i que els mestres hem d’estar en continu reciclatge i que si no sabem  ( o millor dit, pensem que no sabem) fer una certa cosa, ho hem d’intentar totes ses vegades que faci falta, ja que al final s’aconsegueix. És el que m’ha passat a mi , personalment...pensava que no sabria fer ús del blog, i al final no ha estat una feina tan complicada com em pensava.

Soc conscient que no he dedicat el temps que m’hagués agradat, degut a la meva manca de temps diari. Sé que no faig les pràctiques i que tota la feina que tenen les meves companyes jo no l’he de fer, però faig feina a una escoleta i això em lleva molt de temps. Estic orgullosa de la feina que he fet, i de tot el que he aprés. M’he esforçat molt alhora de triar les competències ja que és un tema que també se m’ha fet difícil alhora de fer les entrades ,però el resultat final crec que ha estat positiu.

Dur a terme , aquesta tasca de realitzar un blog, m’ha fet “investigar” i “ cercar” altres blogs i he aprés coses increïble: moltes vivències i experiències, activitats precioses, projectes,etc. És una eina molt útil ja que pots aprendre molt d’altres mestres i experts d’arreu del món.

Les competències que he treballat realitzant aquesta entrada autovalorativa sobre el meu blog són la 1.2, ja que he arribat a reflexionar sobre tot allò que duu a una bona actuació professional i tot allò que no ho és. I la competència 2.7 ja que m’he adonat i he reflexionat sobre els meus errors i he arribat a trobar o no la manera de millorar-los. 

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL DOCUMENTAL

El documental que hem dut a terme és : La visió dels infants sobre el joc.

Nosaltres degut a que no tenim els permisos de les famílies, no podem penjar el documental.

Hem realitzat una sèrie de gravacions fent una sèrie de preguntes a diferents infants. Aquests infants són de dues escoletes ( EI S’arenal i EI palmanova). En total hem gravat a uns 10 infants.

Era un tema que ens agradava molt des del primer moment, ja que sempre s’ha sabut què era el joc o quina era la visió sobre el joc però des de la perspectiva dels adults. Ens interessava molt la idea de sabre quina era la visió dels propis protagonistes. Es cert, que teníem alguns temes en ment, però varem pensar que el joc, era el més adient, ja que és la base del dia a dia dels infants i més a n’aquesta etapa.  Els infants dediquen gran part del seu dia a jugar, i a nosaltres ens interessava molt saber quin era el joc que més li agradava jugar, amb qui jugava a escoleta, amb qui a casa,etc.

Què és el joc ?

La pregunta inicial, i  l’objectiu del documental.  Com a professionals i com a futurs professionals tenim la idea de que és el joc, gràcies a diferents experts. Però, algú s’ha demanat mai, i ells? Els protagonistes del joc, què en pensen ? Què és el joc per ells? Efectivament, la seva resposta ha estat concorde amb la seva experiència i per ells el joc, és a n’allò que juguen, a allò que més els hi agrada jugar.

Ja que els protagonistes del documental han estat els infants, i moltes vegades no tenien ganes de xerrar,  ens ha faltat una mica més de temps per poder realitzar més gravacions en bones condicions. Ja que nosaltres hem fet moltes però d’una manera ràpida i això els infants ho notaven . Ens hagués agradat poder treure més conclusions de la nostra pregunta inicial, i fer més gravacions realitzant aquesta pregunta, però per manca de temps no ens ha estat possible. És cert, també que el documental hagués estat més enriquidor amb infants més grans ( 5 anys) ja que ens haguessin pogut donar una resposta amb més continguts degut al seu llenguatge i experiència. Però penso que amb els de 2-3 anys ha quedat clar el que és realment important per a ells.

En general,  el meu grau de satisfacció del documental és molt bo. Hem fet feina en equip i ha estat una tasca molt agradable de fer. M’ha encantat realitzar aquest documental ja que és una forma de reflexionar sobre la importància que té l’opinió dels infants en aquests aspectes. Ha estat un treball molt enriquidor personalment. El meu grup i jo ens ho hem passat molt bé realitzant el muntatge, i la feina ha estat molt profitosa. Estem molt contentes en general dels resultats ja que era el que gairebé volíem aconseguir.

La competència que penso que he treballat realitzant aquesta entrada és la 2.7 ja que he cercat possibles aspectes a millorar sobre la feina feta, els errors que hem comès i he cercat diferents vies per poder reflexionar i millorar sobre aquests. 

DOCUMENTALS I PROJECTES DE MILLORA

És molt complicat poder fer una reflexió de tots els documentals i plans de millora que hem pogut veure a classe els dos darrers dijous. Tots han estat molt interessants, creatius i enriquidors per a la meva formació com a futura mestra.

Els que més m’han aportat han estat :

-          El documental sobre el canvi de bolquers basat en Emmi Pikler: aquest documental així com també totes les teories d’Emmi Pikler et fan pensar en la manera que jo ( personalment a la meva escoleta) faig el canvi de bolquers. Et fa qüestionar moltes coses... realment dedico a cada infant el temps necessari? Jo , també soc de les que pensen que el canvi de bolquer és un dels moments més importants per un infant de 0-3 anys, ja que és un moment individual , de tu a tu. I esper que es lluiti per que aquest moment agafi la importància que es mereix. Avui en dia, i ho sé per que ho visc dia a dia a la meva escoleta... el moment del canvi de bolquers no és un moment tranquil..és més un moment d’estrés, ja que és una educadora per 18 infants de 2-3 anys ( dels quals per exemple hi ha 14 bolquers), és molt difícil poder mantenir aquesta calma amb una ràtio tan elevada.  

Hem de seguir lluitant, per aquest moment tan especial entre mestres i infants.

-          Projecte de millora, el paper de les mestres: aquesta proposta a mi em va cridar molt l’atenció, ja que pensava que a les pràctiques feies propostes de millora als infants directament. ME va agradar molt de la manera que ho varen fer, i valor molt la feina feta perquè soc conscient que ha estat una experiència molt enriquidora per a les meves companyes i molt difícil, ja que han hagut de avaluar a la persona que les avalua a elles. Penso que és molt important que una practicant ( que pot ser tingui moltes coses per ensenyar) pugui donar consells i crítiques constructives a les seves tutores.

-          El bon dia: el documental em va agradar molt, però la manera que ho feien les mestres per a mi no era significativa per als infants. Ja que per exemple amb els infants de 1-2 anys tenien el plafó a l’altura de les mestres i no a la dels infants. Aquest moment és un dels més importants del dia a dia a l’escoleta, ja que és un moment de retrobada amb la mestra i amb els teus companys, allà on comparteixes vivències, preocupacions i qualsevol cosa que es vulgui compartir amb la resta d’aula. I el que vaig poder observar en aquestes entrades de bon dia, és que es cenyien bàsicament a qui ha vengut? I qui no ha vengut?

A la meva escoleta, li donam molta importància a n’ aquest moment, i els infants de cada vegada comparteixen més coses amb nosaltres. És un moment molt especial!

-          El racó del moc: aquesta proposta de millora ha estat molt interessant i penso que enriquidora per el centre. A la meva escoleta la duim a terme, però com els ha passat a ells només a l’aula dels infants. I m’ha servit per poder proposar al meu centre de feina que ho duguem a terme a tots els espais que facin servir els infants, ja que sinó no es significatiu. I és una pena que no ho sigui, per què és un moment on és fomenta l’autonomia dels infants.

La competència que he treballat amb aquesta reflexió ha estat la 1.3 ja que he pogut veure diferents experiències per així poder ampliar la meva pròpia formació. 

Documentals per la xarxa

Un dels vídeos que he trobat interessants a la xarxa, és aquest. Un extracte del documental Baby Human.

És un vídeo sobre la autoconsciència, i de l’edat en la qual sol aparèixer.  La gran pregunta que es formulen és:  A quina edat entenen els infants que existeixen? I gràcies a l’estudi que s’ha realitzat a infants de 15, 16 i 18 mesos amb un carro de sa compra.  

Gràcies a aquest experiment amb aquests infants és pot observar que és a partir dels 18 mesos que els infants tenen la autoconsciència  ja desenvolupada.

El concepte d’auto reconeixement és un procés molt important per dur a terme la comprensió de un mateix, per incrementar la confiança i per construir la identitat.

És un vídeo /experiment molt simple però a la vegada molt interessant i eficaç, que serveix per entendre l’evolució  en els infants de l’autoconsciència i de l’auto- reconeixement de ells mateixos.

http://www.youtube.com/watch?v=2E61O3KazPE

Un altre vídeo molt interessat, extret també del documental Baby Human, és el següent.

És un documental sobre les emocions i de la seva aparició. Hi ha molts de dubtes sobre aquest tema, i primerament partim del fet que cada infant és únic.

 En aquest documental fan un estudi amb infants de diferents edats. Infants que  no tenen cap indici de relació alhora que juguen. Quan el joc simbòlic ja és bastant elaborat, és pot veure com aquesta nina amb 3 anys, fa improvisacions, en el seu joc es veuen reflectits alguns sentiments, per tant ja hi ha emocions i sentiments.

Com he esmentat abans, hi ha molts autors i experts amb moltes opinions sobre l’aparició de les emocions durant la primera infància. I personalment, penso que apareixen abans.  

http://www.youtube.com/watch?v=98tEOWeMVbA

Amb aquesta entrada he treballat les competències 1.1, ja que he cercat i accedit a recursos de la xarxa per resoldre activitats de l'assignatura i que siguin profitosos per a mi. I la 1.3, ja que he accedit a altres experiències i recursos per tal d'ampliar la meva formació, o almenys per complementar-la. 

LA VISIÓ DELS INFANTS SOBRE EL JOC

El nostre documental consisteix en mostrar diferents  vídeos d’infants sobre la visió que tenen del joc , sobre les seves preferències i interessos.

Hi ha diferents opinions sobre el joc, tant de mestres, com familiars, sociòlegs, psicòlegs,etc. Per aquesta raó donarem a conèixer  la importància que té el joc en els infants.

El joc en la infància és una activitat, a més d’agradable  necessària per el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, emocionals i socials dels infants.

Hem trobat moltes opinions que no valoren la importància que té el joc a l’infant, quan en realitat pels infants representa una oportunitat natural per afavorir el seu desenvolupament i el seu pensament creatiu.

A partir d’aquí hem recopilat opinions de diferents experts ....

D’aquí un parell de dies podràs veure el nostre documental i podràs opinar!

De veres és important el joc?

“ Creem jocs nous amb mitjans coneguts sobre temes actuals.”  Vicky Eckert, inventora de jocs I dissenyadora

“El repte és escollir materials i mètodes de producció de gran qualitat que causin el mínim impacte al medi ambient ” Ramon Martin

“El tiempo que dedican los niños españoles a jugar es insuficiente i un tercio lo hace solo, a causa del estilo de vida de sus familias.” Estudio observatorio del juego infantil

“ L’escola de 0-3 anys no és necessària ja que només juguen”. Mare d’una escoleta del Pla de Mallorca

“ Los juegos infantiles de antaño son mas saludables” Fundación Alimentum

“Es preocupante que un tercio de los niños en España juegue solo o que los pequeños ya se inicien con tres o cinco años a jugar con dispositivos electrónicos.”  Petra Mª Pérez Alonso- Geta, catedràtica en teoria de l’educació de la universitat de Valencia.

“Jugar es sencillo y solo exige 5, 10 o 15 minutos al día para conseguir los beneficios que aporta el juego y los juguetes en los niños.” Inma Marín, pedagoga i promotora de la AEFJ

“ Los niños no deberían jugar tanto sino que deberían forjarse al futuro” polític, H.C

RUSSEL. A 1970: “El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con una finalidad exterior a ella, sino por si misma”.

BRUNNER, J 1986: “El juego ofrece al niño la oportunidad inicial y mas importante de atreverse a pensar, a hablar e incluso a ser el mismo”

HUIZINJA, J (1972): “ El juego en su aspecto formal, es una acción libremente ejecutada “como si” y sentida como situada fuera de la vida corriente , pero a pesar de todo, puede absorber por completo al jugador, sin que halla en ella ningún interés material ni se obtenga de ella provecho alguno, que se ejecuta dentro de un determinado tiempo y un determinado espacio , que se desarrolla en un orden sometido a reglas y que da origen a asociaciones que propenden a rodearse de misterio o a disfrazarse para destacarse del mundo real”.

BULHER, K: “Denominamos juego a una actividad dotada de placer funcional mantenida por él o en aras de él, independientemente de lo que haga, además , y de la relación de finalidad que tenga”

“ Jugar no només és cosa de nens. Jugar no té edat, perquè fomenta la comunicació entre persones i uneix les generacions” (Felicitas Eckert, sociòloga i experta en jocs de societat)

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga” ( Friederich Nietzsche).

Per motius de seguretat no podem penjar el documental al blog, però et convidem a què després de l’exposició a classe ens pogueu donar la vostra opinió.

BLOGS VISITATS

Els Blogs que he visitat, i en els quals he comentat l'entrada de bones pràctiques són :
http://teixintrelacions1.blogspot.com.es/

http://reflexionyinnovacionei.blogspot.com.es/2013/04/la-hora-de-la-merienda.html#comment-form

http://redescobrintlescolainfantil.blogspot.com.es/2013/04/la-bona-practica.html?showComment=1367520070684#c7241193095008798362

GUIÓ DEL DOCUMENTAL

NOM DELS COMPONENTS: Marga Xamena, Sonia Sebastián, Kika RIpoll, Xisca Serra i Marina Noguera.

El guió del nostre documental és:

TEMA: La visió dels infants sobre el joc

PROTAGONISTES: els protagonistes són un petit grup de nins i  nines de 2-3 anys de dues escoletes.

FINALITAT I OBJECTIUS: La finalitat d’aquest documental és enregistrar la importància del joc des dels ulls dels infants.

Els objectius són:

• -          Enregistrar les converses i moments de joc dels infants.
• -          Descobrir la importància del joc que tenen els infants.
• -          Seleccionar moments de joc dels nins i nines.

JUSTIFICACIÓ : nosaltres sabem la base teòrica de la importància que té el joc dels i pels infants, però volem saber quina és, des de la seva perspectiva.

DESTINATARIS: Els destinataris del documental que durem a terme seran per mestres i futurs mestres.

QUAN FAREM LES FILMACIONS: les filmacions s’hauran de fer en un parell de vegades, ja que aprofitarem moments de joc dels infants dins l’escoleta.

IMATGES QUE VOLEM MOSTRAR:  el que ens interessa és mostrar imatges de joc i converses que es puguin dur a terme entre infants, o entre infant –adult, ja que considerem que és la manera més adient d’arribar i aproximar-nos al nostre tema.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: la durada serà entre 20 i 25 minuts aproximadament.

PREVISIÓ DE MATERIAL: càmeres de vídeo , fulls d’autorització de drets d’imatge i ordinadors per dur a terme el muntatge del documental.

Les competències que he treballat amb aquesta entrada fan referència a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.  Així com, la 2.3 ja que ens hem marcat uns objectius que volem dur a terme amb la realització d’aquest documental.  La competència 2.5, també seria idònia per aquesta entrada ja que nosaltres ens varem plantejar alguns dubtes sobre la realització del guió, i varen ser resolts. 

Criteris espai - temps

A partir d’un horari d’aula hem pogut treure moltes reflexions que fan referència a una aula d’una escoleta de 0-3 anys i d’allò que pot omplir el nostre horari d’aula. 

  

La importància que té ajustar-se a les necessitats dels infants i no que els infants s’ajustin als adults. Tot tipus d’activitat és important per als infants, i és igual d’important i necessari per el seu desenvolupament una activitat de manipulació i descoberta com el moment de d’higiene. Cobrir les necessitats bàsiques d’aquests infants és una tasca fonamental en aquesta etapa.

Hem de tenir cura de tots els vincles de qualitat que es poden donar a l’escoleta, com per exemple amb les famílies als moments d’entrades i sortides, entre els mestres, entre els infants. En aquesta etapa és important fomentar l’autonomia a través dels hàbits i rutines que es duen a terme en un dia a dia de l’infant.

Conseqüentment, un altre punt a destacar d’aquesta etapa d’infantil és així com té decorada l’aula un educador/a: és important sabre que pengem a les parets de la nostra aula, per què ho pengem, pera qui i quant de temps ho pensarem. Quin tipus de joguines i objectes hi haurà, etc.

Les competències que consider haver treballat són :3.2 i 3.3 ja que he aportat una sèrie de reflexions sobre  l’espai i el temps a l’escoleta, juntament amb la recollida de les activitats que hauria d’haver a una aula 0-3 anys, i com s’hauria d’omplir un horari d’aula per dur a terme una bona pràctica. 

Primeres idees sobre el documental

Grup: Marina Noguera, Xisca Serra, Marga Xamena, Kika Ripoll i Sonia Sebastián.

Tema documental: La visió dels infants sobre el joc.

EL documental es farà a través d’una entrevista a infants de 2-3 anys, en la qual es traurà la importància del joc per els infants a través de la seva perspectiva.

Aquestes són alguns exemples de preguntes que farem a l’entrevista: 

-          A que t’agrada jugar? Per què?

-          A que jugues a l’escoleta? Amb qui?

-          A que jugues a casa teva ? Amb qui?

-          On t’agrada jugar més?

-          T’agrada jugar tot sol?

Hi ha preguntes que es faran a un sol infant , i d’altres a més d’un, i d’aquesta manera establir un diàleg entre ells.

Durant la filmació intercalarem moments de joc d’aquests infants.

Considerem que treballem la competència 2.3, ja que nosaltres sabem la base teòrica sobre el joc i volem aprendre la pràctica a traves de la visió dels infants.

 

Cas creences

A través d'un cas ( real o fictici) reflexionarem i valorarem l'actuació de la mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment, formularem una sèrie de preguntes per ajudar a n'aquesta mestra a millorar i reflexionar la seva pràctica com a docent. 

Na Catalina és tutora d’una aula de p5. Els seus alumnes avui han fet una fitxa de cal·ligrafia, en la qual han d’escriure una sèrie de paraules. Quan tots han acabat la fitxa , l’entreguen a la tutora. Alguns nins/es, s’han equivocat en algunes paraules. La tutora els hi fa repetir aquestes paraules 10 vegades en el seu quadern.

La meva companya i jo hem arribat a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan més es fa repetir una certa cosa( en aquest cas repetir una paraula 10 vegades) més s’aprèn.  

Els seus referents teòrics són el conductisme, on utilitza el càstig per “ millorar una conducta /fet” ( en aquest cas fa repetir com a càstig 10  vegades una paraula per haver-la escrit malament). No veiem correcta la manera de fer veure l’error, ja que els infants ho poden veure com un càstig ( que ho és) i no com una cosa positiva. S’han de cercar altres estratègies per motivar als infants a aprendre, i fomentar el diàleg i la reflexió.

Ens podem formular les següents preguntes com a lectors externs :

-          Per què actues així?

-          És necessari fer copiar les paraules 10 vegades? Per que 10 vegades? No creus que hi pot haver altres estratègies?

-          Quin és l’objectiu d’aquesta conducta?

-          És important que els infants s’equivoquin? De l’error no s’aprèn?

-          És important el diàleg i fer reflexionar als infants?

 

Competències treballades : 1.2 i 2.7.

He treballat la reflexió i l’anàlisi sobre experiències que duen a una bona pràctica. D’aquesta manera poder reflexionar si les meves pràctiques són bones o no, i que he de fer per millorar-les. I amb això adonar-me’n compte dels meus errors i cercar les diferents maneres possibles per millorar les meves actuacions professionals.  

Com treballar les meves competències

Tornant enrere i veient les competències que penso que no tinc assolides i que m’agradaria assolir, intentaré explicar a continuació les estratègies amb les quals ho faré.

A la primera entrada vaig comentar que no podia comentar algunes competències que treballarem a l’assignatura ja que no les tenia assolides, aquestes són :

Una de les competències, que penso que em manca és la de participar en la gestió de l’escola i analitzar sobre el funcionament dels centres d’Educació infantil.  Aquesta competència, es cert que és un tema que intent evitar moltes vegades, ja que és una competència que em costa personalment, pot ser per falta d’interès, i em falta motivació. Per mi , igual , és el tema/competència més complexa. Soc conscient que s’ha d’arribar a assolir, ja que és igual d’important que totes les altres competències. Com ho podria fer? Pot ser, intentant demanant, cercant informació, i mostrant interès. No hi ha altre estratègia que “ tu mateix” i les ganes de fer i voler fer feina.

Informar e implicar als pares, és a dir relacions amb la família, un altre punt dèbil en la meva pràctica diària. Durant el dia a dia, donant la informació diària d’aula sobre cada un dels infants penso que la tinc totalment assolida, ja que no em costa gens i de fet, m’agrada poder establir relacions i vincles amb les famílies. El meu “ problema” arriba a l’hora de xerrar en públic, fent reunions o a l’hora de “renyar”/ dir que no a alguna família. Soc conscient que tinc el problema de no sabre dir que no, i és un tema que estic treballant poc a poc. En aquest cas tampoc hi ha una altre estratègia que  jo mateixa, treballant l’assertivitat i la meva por a xerrar davant les famílies, per poder assolir aquesta competència.

Una altre competència que penso que no tinc assolida és la d’ utilitzar les noves tecnologies. Soc una persona molt tradicional i a causa d’això pot ser no m’he interessat gaire per aquest tema. És vera, que també puc dir que jo no he rebut l’educació necessària per poder tenir la competència assolida.  Aquesta competència la podria assolir a través de cursos formatius, molta pràctica i a través de la motivació personal.

(Competències treballades: 2.7, 2.1

Penso que fent aquesta entrada he treballat aquestes dues competències ja que he pogut identificar les competències que no tinc assolides, és a dir els meus punts febles en quant a la meva capacitat professional. He reflexionat i identificat alguns errors que puc cometre com el no “ sabre dir que no”  i cercar maneres i estratègies en les capacitats que em manquen) 

Observació d'aula

La meva observació d'aula és a una aula 2-3 anys.
La sessió és una activitat de manipulació amb taronges, l'activitat està feta a 4 infants.

Recursos materials:
-          Taronges ( pell, grells i suc)
-          4 contenidors (un per la pell, un altre per els grells, per el suc i el darrer contenidor estarà buit).

OBSERVACIÓ: 

 La primera part és la presentació dels materials i sels hi dona la consigna de que no se pot pegar ni molestar als altres. 

S’aixequen amb un poc de por del seu lloc.

N’Elvira és la primera que va a destapar, hi destapa el contenidor . Cada un destapa un contenidor, na Maria pareix decebuda per no haver trobat res dins el seu contenidor hi va a veure amb que juga n’Elvira.

L’atenció del grup, tots els infants, és centra al contenidor que conté suc. I fiquen coses dins aquest contenidor.

Na Maria prova una taronja i diu que pica i torna a anar al contenidor on hi ha el suc.

Fiquen coses dins el suc, ho treuen, miren com esquitxen,...

En Toni prova de tirar una taronja dins el contenidor de les taronges pelades  (pot ser per veure si també esquitxa però no!).

N’Elvira, agafa el contenidor de taronges i tira tot el seu contingut dins el suc.

En Toni li posa una peladura damunt el cap d’en Joan. I li cau.

N’Elvira és mira les mans que estan banyades de suc de taronja.

N’Elvira mira en Joan que agafa una taronja i la tira al suc.

En Joan comença a tirar taronges cap a l'educadora  Però se’ls diu que no es poden tirar les taronges perquè fan mal.

En Toni frega pel terra una taronja (pot ser per llevar-li el suc que té).

Els infants agafen totes les taronges que hi ha dins els contenidors i pel terra,... i les fiquen dins el suc. I acaramullen els contenidors buits.

L'educadora diu: “Ja arreconau?” els infants diuen:”si”

En Joan intenta aixecar el contenidor que té totes les taronges, però veu que no li basta la força que té. En Joan ho veu i va a ajudar-li i na Maria també va a ajudar-los. N’Elvira segueix amb el seu joc.

L'educadora fa una proposta de que tots els infants aixequin junts el contenidor ple de suc, taronges pelades i taronges senceres.

Tots aixequen la capsa, es desequilibren i la capsa cau. La caiguda de la capsa fa que es rompi i comenci a sortir tot el suc que hi havia dedins.

L'educadora intervé agafant tots els infants a un lloc perquè no toquin el suc que ha caigut enterra, l'educadora  va a cercar una fregona per recollir el suc. Ella per captar la seva atenció els fa preguntes:

“ Que ha passat a la capsa?”

“Ha caigut” contesten els infants.

“Vos ensumau ses mans? Fan bona oloreta?” diu l'educadora

“Si!” Contesten els infants

Ara agafen les taronges i les fiquen dins un altre contenidor que està buit, en toni i en joan l’agafen, na Maria i va.  (pot ser volen tornar a repetir el joc que feien quan s’ha romput la capsa). Tornen allà on hi ha n’Elvira i domés la du en Joan.

N’Elvira  tira les taronges."ags"

Fan una muntanya amb els contenidors.

N’Elvira: “no puc solita"

Hi ha taronges pel terra i juguen a tirar-les. En Joan patina amb les taronges que hi ha el terra i cau al terra.

En aquest moment l'educadora diu que s'ha acabat el joc. I els duu amb la resta de companys.  

Punt de partida

Les meves competències...

Com ja he comentat a la presentació , jo no estic realitzant actualment les pràctiques. Per tant, les meves reflexions seran sobre la meva pràctica diària a l’escoleta on faig feina o sobre les pràctiques que vaig realitzar anys enrere.  

Aquestes competències, les quals treballarem mitjançant l’assignatura de Reflexió i Innovació, penso que és molt important treballar-les i reflexionar sobre les que ja tens adquirides per podermillorar-les. Jo personalment, espero poder enriquir-les i potenciar-les mitjançant la meva feina a l’escoleta i aquesta assignatura. Hi ha competències de les que treballarem en aquesta assignatura que no podré esmentar per que encara penso que no les tinc adquirides.

En aquesta professió és molt important que els mestres estiguin en constant reciclatge i amb una continua formació. Personalment, sempre que puc, davant a situacions on es puguin plantejar diversos dubtes, intent cercar informació. Consider  que soc bastant autònoma en aquest sentit, ja que  m’agrada mirar altres blogs de mestres que expliquen la seva experiència i en els quals sempre aprens alguna cosa nova.

Penso que les competències sobre les reflexions sobre el propi procés d’aprenentatge , juntament amb analitzar i  reflexionar sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge, mai s’acaba d’assolir plenament. Jo, de fet el vaig assolint poc a poc i dia a dia. Personalment, sé adonar-me dels meus errors, i els intent canviar o millorar en mesura del possible. Actualment, i mitjançant la bona pràctica dels centres educatius en els que pogut fer feina, puc dir que tinc quasi assolides les meves creences, he pogut veure bones pràctiques de les quals he aprés molt, i de pràctiques que no són ni millors ni pitjors però no s’aproximen a la forma de fer feina que a mi m’agrada. En el dia d’avui, i gràcies a totes les persones de referència que he tingut i tinc penso que sé ser crítica amb la metodologia que vull fer servir.

Em considero una persona creativa i motivadora a l’hora de cridar l’atenció dels infants en les situacions d’aprenentatge. En tota situació s’ha de motivar i treballar  a partir dels coneixements previs  i dels interessos dels infants.  Els infants han de participar en totes les decisions que es prenen a l’aula.  És molt important que una mestra sàpiga en quin nivell es troben els seus nins/es per poder dur a terme tot això. En la meva pràctica diària, intent sobretot implicar als infants en els seus aprenentatges, és molt important fer-los conscients de tot allò que aconsegueixen,i dels seus errors, intent fomentar i motivar a aprendre coses noves.

En aquesta professió és fonamental el treball en equip, les mestres han de tenir la capacitat de crear, d’ensenyar, etc amb la resta de companys . Aquesta competència l’estic assolint dia a dia, ja que és molt difícil posar-se en comú amb tantes persones, amb tantes personalitats, etc.

Mai és tard per seguir aprenent!