Els 100 llenguatges dels infants

Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi

AUTOVALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ASSIGNATURA

Partint de la primera entrada sobre les competències, la qual vaig reflexionar sobre els meus punts dèbils i els  meus punts forts, avui vull reflexionar quines són les competències que he adquirit o no després de 4 mesos.

Les competències que fan referència a l’anàlisi i reflexió sobre el la gestió i el funcionament dels centres d’Educació Infantil. Es cert, que a dia d’avui és una competència que en manca, i que soc conscient que necessit adquirir ja que m’imposa molt. És una competència que intentaré adquirir en un futur no molt llunyà.

Les noves tecnologies...un punt dèbil, molt dèbil. Però penso que gràcies a l’ utilització del blog i el fet de fer-lo, i de fer una entrada cada setmana, i veure que el blog és una nova eina ( i molt útil) de documentació d’aula, deixa de ser tant dèbil. M’agradaria molt tenir més temps lliure per poder dedicar-lo a n’aquesta competència per què surten resultats extraordinaris!

Aquí ve la GRAN competència per a mi. Les relacions amb la família, informar i implicar-los. La informació diària( com ja vaig dir a la primera entrada) amb les famílies penso que ho duc bé. M’encanta el fet d’establir relacions i vincles afectius amb elles, el meu punt dèbil ve a l’hora de xerrar en públic, de fer reunions, de sabre dir que NO,etc. Com ja vaig comentar, sé que no sabre dir que no, entra dins els meus punts a millorar, per què em costa molt. Poc a poc, estic treballant l’assertivitat, i quan vaig escriure l’altre entrada em vaig proposar lluitar per aquesta competència, i es cert que no la tinc adquirida totalment però si que estic molt orgullosa dels meus esforços diaris, que evidentment només veig fruit jo. 

    

Una de les competències que he treballat més durant aquest “ camí” és la de reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge. Durant tot el procés de l’assignatura he identificat els meus punts forts i els dèbils, he aprés a identificar les meves creences i les dels altres, he recollit dubtes i els he resolt, i sobretot he identificat i reflexionat sobre els meus errors i he cercat diferents vies per poder millorar-los. He aprés molt a sabre reflexionar sobre els meus propis errors i he gaudit de sabrer’ls identificar.

Fer aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer aspectes de mi mateixa que pensava que no tenia, i sobretot a coneixer-me millor a mi mateixa i a descobrir totes aquelles competències ( que ni siquiera sabia que tenia, o no les hi havia posat nom) que em mancaven i quines puc potenciar i millorar. Crec que per aquesta professió ( i per moltes més) és important saber reflexionar sobre la teva feina, ser autocrític i acceptar les crítiques que et puguin arribar a fer amb el fi de millorar la teva pràctica professional.

Així doncs , penso que el final del camí, el final d’aquesta assignatura no és un final, és un “ vaig a continuar cercant camins que m’ajudin a millorar, que m’ajudin a trobar, a enriquir totes les capacitats, i competències que tinc”. Estic molt satisfeta del treball fet, que no és poc, tant en qualitat com en quantitat.

Ha valgut la pena l’esforç!

Les competències treballades amb aquesta entrada són : la 1.4 ja que fa referència a l’arribada de conclusions a partir de la contrastació de tota la informació recollida. Ja que he fet una conclusió final de tota la informació recollida durant l’assignatura.

AUTOVALORACIÓ DEL MEU BLOG

A l’inici del camí, en el moment que em digueren que havia de realitzar un blog per tal de reflexionar totes aquelles actuacions que duguem a terme durant el quatrimestre,  em vaig veure envoltada de molt d’estrés ja que soc una persona que les noves tecnologies no li van massa bé. El principi va ser molt “fosc”, quasi negre, però a mesura que anava passant el dies, les setmanes...”l’arc de Sant Martí” anava sortint de cada vegada més.  I ho vaig intentar, ho faig fer.

Vull dir, avui que ja hi ha el “Sol” al final del camí, que el blog m’ha servit molt per adonar-me’n que en aquesta professió ( i en totes) el lema : renovarse o morir és cert, i que els mestres hem d’estar en continu reciclatge i que si no sabem  ( o millor dit, pensem que no sabem) fer una certa cosa, ho hem d’intentar totes ses vegades que faci falta, ja que al final s’aconsegueix. És el que m’ha passat a mi , personalment...pensava que no sabria fer ús del blog, i al final no ha estat una feina tan complicada com em pensava.

Soc conscient que no he dedicat el temps que m’hagués agradat, degut a la meva manca de temps diari. Sé que no faig les pràctiques i que tota la feina que tenen les meves companyes jo no l’he de fer, però faig feina a una escoleta i això em lleva molt de temps. Estic orgullosa de la feina que he fet, i de tot el que he aprés. M’he esforçat molt alhora de triar les competències ja que és un tema que també se m’ha fet difícil alhora de fer les entrades ,però el resultat final crec que ha estat positiu.

Dur a terme , aquesta tasca de realitzar un blog, m’ha fet “investigar” i “ cercar” altres blogs i he aprés coses increïble: moltes vivències i experiències, activitats precioses, projectes,etc. És una eina molt útil ja que pots aprendre molt d’altres mestres i experts d’arreu del món.

Les competències que he treballat realitzant aquesta entrada autovalorativa sobre el meu blog són la 1.2, ja que he arribat a reflexionar sobre tot allò que duu a una bona actuació professional i tot allò que no ho és. I la competència 2.7 ja que m’he adonat i he reflexionat sobre els meus errors i he arribat a trobar o no la manera de millorar-los. 

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL DOCUMENTAL

El documental que hem dut a terme és : La visió dels infants sobre el joc.

Nosaltres degut a que no tenim els permisos de les famílies, no podem penjar el documental.

Hem realitzat una sèrie de gravacions fent una sèrie de preguntes a diferents infants. Aquests infants són de dues escoletes ( EI S’arenal i EI palmanova). En total hem gravat a uns 10 infants.

Era un tema que ens agradava molt des del primer moment, ja que sempre s’ha sabut què era el joc o quina era la visió sobre el joc però des de la perspectiva dels adults. Ens interessava molt la idea de sabre quina era la visió dels propis protagonistes. Es cert, que teníem alguns temes en ment, però varem pensar que el joc, era el més adient, ja que és la base del dia a dia dels infants i més a n’aquesta etapa.  Els infants dediquen gran part del seu dia a jugar, i a nosaltres ens interessava molt saber quin era el joc que més li agradava jugar, amb qui jugava a escoleta, amb qui a casa,etc.

Què és el joc ?

La pregunta inicial, i  l’objectiu del documental.  Com a professionals i com a futurs professionals tenim la idea de que és el joc, gràcies a diferents experts. Però, algú s’ha demanat mai, i ells? Els protagonistes del joc, què en pensen ? Què és el joc per ells? Efectivament, la seva resposta ha estat concorde amb la seva experiència i per ells el joc, és a n’allò que juguen, a allò que més els hi agrada jugar.

Ja que els protagonistes del documental han estat els infants, i moltes vegades no tenien ganes de xerrar,  ens ha faltat una mica més de temps per poder realitzar més gravacions en bones condicions. Ja que nosaltres hem fet moltes però d’una manera ràpida i això els infants ho notaven . Ens hagués agradat poder treure més conclusions de la nostra pregunta inicial, i fer més gravacions realitzant aquesta pregunta, però per manca de temps no ens ha estat possible. És cert, també que el documental hagués estat més enriquidor amb infants més grans ( 5 anys) ja que ens haguessin pogut donar una resposta amb més continguts degut al seu llenguatge i experiència. Però penso que amb els de 2-3 anys ha quedat clar el que és realment important per a ells.

En general,  el meu grau de satisfacció del documental és molt bo. Hem fet feina en equip i ha estat una tasca molt agradable de fer. M’ha encantat realitzar aquest documental ja que és una forma de reflexionar sobre la importància que té l’opinió dels infants en aquests aspectes. Ha estat un treball molt enriquidor personalment. El meu grup i jo ens ho hem passat molt bé realitzant el muntatge, i la feina ha estat molt profitosa. Estem molt contentes en general dels resultats ja que era el que gairebé volíem aconseguir.

La competència que penso que he treballat realitzant aquesta entrada és la 2.7 ja que he cercat possibles aspectes a millorar sobre la feina feta, els errors que hem comès i he cercat diferents vies per poder reflexionar i millorar sobre aquests. 

DOCUMENTALS I PROJECTES DE MILLORA

És molt complicat poder fer una reflexió de tots els documentals i plans de millora que hem pogut veure a classe els dos darrers dijous. Tots han estat molt interessants, creatius i enriquidors per a la meva formació com a futura mestra.

Els que més m’han aportat han estat :

-          El documental sobre el canvi de bolquers basat en Emmi Pikler: aquest documental així com també totes les teories d’Emmi Pikler et fan pensar en la manera que jo ( personalment a la meva escoleta) faig el canvi de bolquers. Et fa qüestionar moltes coses... realment dedico a cada infant el temps necessari? Jo , també soc de les que pensen que el canvi de bolquer és un dels moments més importants per un infant de 0-3 anys, ja que és un moment individual , de tu a tu. I esper que es lluiti per que aquest moment agafi la importància que es mereix. Avui en dia, i ho sé per que ho visc dia a dia a la meva escoleta... el moment del canvi de bolquers no és un moment tranquil..és més un moment d’estrés, ja que és una educadora per 18 infants de 2-3 anys ( dels quals per exemple hi ha 14 bolquers), és molt difícil poder mantenir aquesta calma amb una ràtio tan elevada.  

Hem de seguir lluitant, per aquest moment tan especial entre mestres i infants.

-          Projecte de millora, el paper de les mestres: aquesta proposta a mi em va cridar molt l’atenció, ja que pensava que a les pràctiques feies propostes de millora als infants directament. ME va agradar molt de la manera que ho varen fer, i valor molt la feina feta perquè soc conscient que ha estat una experiència molt enriquidora per a les meves companyes i molt difícil, ja que han hagut de avaluar a la persona que les avalua a elles. Penso que és molt important que una practicant ( que pot ser tingui moltes coses per ensenyar) pugui donar consells i crítiques constructives a les seves tutores.

-          El bon dia: el documental em va agradar molt, però la manera que ho feien les mestres per a mi no era significativa per als infants. Ja que per exemple amb els infants de 1-2 anys tenien el plafó a l’altura de les mestres i no a la dels infants. Aquest moment és un dels més importants del dia a dia a l’escoleta, ja que és un moment de retrobada amb la mestra i amb els teus companys, allà on comparteixes vivències, preocupacions i qualsevol cosa que es vulgui compartir amb la resta d’aula. I el que vaig poder observar en aquestes entrades de bon dia, és que es cenyien bàsicament a qui ha vengut? I qui no ha vengut?

A la meva escoleta, li donam molta importància a n’ aquest moment, i els infants de cada vegada comparteixen més coses amb nosaltres. És un moment molt especial!

-          El racó del moc: aquesta proposta de millora ha estat molt interessant i penso que enriquidora per el centre. A la meva escoleta la duim a terme, però com els ha passat a ells només a l’aula dels infants. I m’ha servit per poder proposar al meu centre de feina que ho duguem a terme a tots els espais que facin servir els infants, ja que sinó no es significatiu. I és una pena que no ho sigui, per què és un moment on és fomenta l’autonomia dels infants.

La competència que he treballat amb aquesta reflexió ha estat la 1.3 ja que he pogut veure diferents experiències per així poder ampliar la meva pròpia formació. 

Documentals per la xarxa

Un dels vídeos que he trobat interessants a la xarxa, és aquest. Un extracte del documental Baby Human.

És un vídeo sobre la autoconsciència, i de l’edat en la qual sol aparèixer.  La gran pregunta que es formulen és:  A quina edat entenen els infants que existeixen? I gràcies a l’estudi que s’ha realitzat a infants de 15, 16 i 18 mesos amb un carro de sa compra.  

Gràcies a aquest experiment amb aquests infants és pot observar que és a partir dels 18 mesos que els infants tenen la autoconsciència  ja desenvolupada.

El concepte d’auto reconeixement és un procés molt important per dur a terme la comprensió de un mateix, per incrementar la confiança i per construir la identitat.

És un vídeo /experiment molt simple però a la vegada molt interessant i eficaç, que serveix per entendre l’evolució  en els infants de l’autoconsciència i de l’auto- reconeixement de ells mateixos.

http://www.youtube.com/watch?v=2E61O3KazPE

Un altre vídeo molt interessat, extret també del documental Baby Human, és el següent.

És un documental sobre les emocions i de la seva aparició. Hi ha molts de dubtes sobre aquest tema, i primerament partim del fet que cada infant és únic.

 En aquest documental fan un estudi amb infants de diferents edats. Infants que  no tenen cap indici de relació alhora que juguen. Quan el joc simbòlic ja és bastant elaborat, és pot veure com aquesta nina amb 3 anys, fa improvisacions, en el seu joc es veuen reflectits alguns sentiments, per tant ja hi ha emocions i sentiments.

Com he esmentat abans, hi ha molts autors i experts amb moltes opinions sobre l’aparició de les emocions durant la primera infància. I personalment, penso que apareixen abans.  

http://www.youtube.com/watch?v=98tEOWeMVbA

Amb aquesta entrada he treballat les competències 1.1, ja que he cercat i accedit a recursos de la xarxa per resoldre activitats de l'assignatura i que siguin profitosos per a mi. I la 1.3, ja que he accedit a altres experiències i recursos per tal d'ampliar la meva formació, o almenys per complementar-la. 

LA VISIÓ DELS INFANTS SOBRE EL JOC

El nostre documental consisteix en mostrar diferents  vídeos d’infants sobre la visió que tenen del joc , sobre les seves preferències i interessos.

Hi ha diferents opinions sobre el joc, tant de mestres, com familiars, sociòlegs, psicòlegs,etc. Per aquesta raó donarem a conèixer  la importància que té el joc en els infants.

El joc en la infància és una activitat, a més d’agradable  necessària per el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, emocionals i socials dels infants.

Hem trobat moltes opinions que no valoren la importància que té el joc a l’infant, quan en realitat pels infants representa una oportunitat natural per afavorir el seu desenvolupament i el seu pensament creatiu.

A partir d’aquí hem recopilat opinions de diferents experts ....

D’aquí un parell de dies podràs veure el nostre documental i podràs opinar!

De veres és important el joc?

“ Creem jocs nous amb mitjans coneguts sobre temes actuals.”  Vicky Eckert, inventora de jocs I dissenyadora

“El repte és escollir materials i mètodes de producció de gran qualitat que causin el mínim impacte al medi ambient ” Ramon Martin

“El tiempo que dedican los niños españoles a jugar es insuficiente i un tercio lo hace solo, a causa del estilo de vida de sus familias.” Estudio observatorio del juego infantil

“ L’escola de 0-3 anys no és necessària ja que només juguen”. Mare d’una escoleta del Pla de Mallorca

“ Los juegos infantiles de antaño son mas saludables” Fundación Alimentum

“Es preocupante que un tercio de los niños en España juegue solo o que los pequeños ya se inicien con tres o cinco años a jugar con dispositivos electrónicos.”  Petra Mª Pérez Alonso- Geta, catedràtica en teoria de l’educació de la universitat de Valencia.

“Jugar es sencillo y solo exige 5, 10 o 15 minutos al día para conseguir los beneficios que aporta el juego y los juguetes en los niños.” Inma Marín, pedagoga i promotora de la AEFJ

“ Los niños no deberían jugar tanto sino que deberían forjarse al futuro” polític, H.C

RUSSEL. A 1970: “El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con una finalidad exterior a ella, sino por si misma”.

BRUNNER, J 1986: “El juego ofrece al niño la oportunidad inicial y mas importante de atreverse a pensar, a hablar e incluso a ser el mismo”

HUIZINJA, J (1972): “ El juego en su aspecto formal, es una acción libremente ejecutada “como si” y sentida como situada fuera de la vida corriente , pero a pesar de todo, puede absorber por completo al jugador, sin que halla en ella ningún interés material ni se obtenga de ella provecho alguno, que se ejecuta dentro de un determinado tiempo y un determinado espacio , que se desarrolla en un orden sometido a reglas y que da origen a asociaciones que propenden a rodearse de misterio o a disfrazarse para destacarse del mundo real”.

BULHER, K: “Denominamos juego a una actividad dotada de placer funcional mantenida por él o en aras de él, independientemente de lo que haga, además , y de la relación de finalidad que tenga”

“ Jugar no només és cosa de nens. Jugar no té edat, perquè fomenta la comunicació entre persones i uneix les generacions” (Felicitas Eckert, sociòloga i experta en jocs de societat)

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga” ( Friederich Nietzsche).

Per motius de seguretat no podem penjar el documental al blog, però et convidem a què després de l’exposició a classe ens pogueu donar la vostra opinió.