A
través d'un cas ( real o fictici) reflexionarem i valorarem l'actuació de la
mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment,
formularem una sèrie de preguntes per ajudar a n'aquesta mestra a millorar i
reflexionar la seva pràctica com a docent.
Na Catalina és tutora d’una aula de p5. Els seus alumnes avui han fet una
fitxa de cal·ligrafia, en la qual han d’escriure una sèrie de paraules. Quan
tots han acabat la fitxa , l’entreguen a la tutora. Alguns nins/es, s’han
equivocat en algunes paraules. La tutora els hi fa repetir aquestes paraules 10
vegades en el seu quadern.
La meva companya
i jo hem arribat a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan
més es fa repetir una certa cosa( en aquest cas repetir una paraula 10 vegades)
més s’aprèn.
Els seus referents teòrics són el conductisme, on utilitza el càstig per “
millorar una conducta /fet” ( en aquest cas fa repetir com a càstig 10 vegades una paraula per haver-la escrit
malament). No veiem correcta la manera de fer veure l’error, ja que els infants
ho poden veure com un càstig ( que ho és) i no com una cosa positiva. S’han de
cercar altres estratègies per motivar als infants a aprendre, i fomentar el
diàleg i la reflexió.
Ens podem formular les següents preguntes com a lectors externs :
-
Per
què actues així?
-
És
necessari fer copiar les paraules 10 vegades? Per que 10 vegades? No creus que
hi pot haver altres estratègies?
-
Quin
és l’objectiu d’aquesta conducta?
-
És
important que els infants s’equivoquin? De l’error no s’aprèn?
-
És
important el diàleg i fer reflexionar als infants?
Competències treballades : 1.2 i 2.7.
He treballat la reflexió i l’anàlisi sobre experiències que duen a una bona
pràctica. D’aquesta manera poder reflexionar si les meves pràctiques són bones
o no, i que he de fer per millorar-les. I amb això adonar-me’n compte dels meus
errors i cercar les diferents maneres possibles per millorar les meves
actuacions professionals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario