GUIÓ DEL DOCUMENTAL

NOM DELS COMPONENTS: Marga Xamena, Sonia Sebastián, Kika RIpoll, Xisca Serra i Marina Noguera.

El guió del nostre documental és:

TEMA: La visió dels infants sobre el joc

PROTAGONISTES: els protagonistes són un petit grup de nins i  nines de 2-3 anys de dues escoletes.

FINALITAT I OBJECTIUS: La finalitat d’aquest documental és enregistrar la importància del joc des dels ulls dels infants.

Els objectius són:

• -          Enregistrar les converses i moments de joc dels infants.
• -          Descobrir la importància del joc que tenen els infants.
• -          Seleccionar moments de joc dels nins i nines.

JUSTIFICACIÓ : nosaltres sabem la base teòrica de la importància que té el joc dels i pels infants, però volem saber quina és, des de la seva perspectiva.

DESTINATARIS: Els destinataris del documental que durem a terme seran per mestres i futurs mestres.

QUAN FAREM LES FILMACIONS: les filmacions s’hauran de fer en un parell de vegades, ja que aprofitarem moments de joc dels infants dins l’escoleta.

IMATGES QUE VOLEM MOSTRAR:  el que ens interessa és mostrar imatges de joc i converses que es puguin dur a terme entre infants, o entre infant –adult, ja que considerem que és la manera més adient d’arribar i aproximar-nos al nostre tema.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: la durada serà entre 20 i 25 minuts aproximadament.

PREVISIÓ DE MATERIAL: càmeres de vídeo , fulls d’autorització de drets d’imatge i ordinadors per dur a terme el muntatge del documental.

Les competències que he treballat amb aquesta entrada fan referència a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.  Així com, la 2.3 ja que ens hem marcat uns objectius que volem dur a terme amb la realització d’aquest documental.  La competència 2.5, també seria idònia per aquesta entrada ja que nosaltres ens varem plantejar alguns dubtes sobre la realització del guió, i varen ser resolts. 

Criteris espai - temps

A partir d’un horari d’aula hem pogut treure moltes reflexions que fan referència a una aula d’una escoleta de 0-3 anys i d’allò que pot omplir el nostre horari d’aula. 

  

La importància que té ajustar-se a les necessitats dels infants i no que els infants s’ajustin als adults. Tot tipus d’activitat és important per als infants, i és igual d’important i necessari per el seu desenvolupament una activitat de manipulació i descoberta com el moment de d’higiene. Cobrir les necessitats bàsiques d’aquests infants és una tasca fonamental en aquesta etapa.

Hem de tenir cura de tots els vincles de qualitat que es poden donar a l’escoleta, com per exemple amb les famílies als moments d’entrades i sortides, entre els mestres, entre els infants. En aquesta etapa és important fomentar l’autonomia a través dels hàbits i rutines que es duen a terme en un dia a dia de l’infant.

Conseqüentment, un altre punt a destacar d’aquesta etapa d’infantil és així com té decorada l’aula un educador/a: és important sabre que pengem a les parets de la nostra aula, per què ho pengem, pera qui i quant de temps ho pensarem. Quin tipus de joguines i objectes hi haurà, etc.

Les competències que consider haver treballat són :3.2 i 3.3 ja que he aportat una sèrie de reflexions sobre  l’espai i el temps a l’escoleta, juntament amb la recollida de les activitats que hauria d’haver a una aula 0-3 anys, i com s’hauria d’omplir un horari d’aula per dur a terme una bona pràctica. 

Primeres idees sobre el documental

Grup: Marina Noguera, Xisca Serra, Marga Xamena, Kika Ripoll i Sonia Sebastián.

Tema documental: La visió dels infants sobre el joc.

EL documental es farà a través d’una entrevista a infants de 2-3 anys, en la qual es traurà la importància del joc per els infants a través de la seva perspectiva.

Aquestes són alguns exemples de preguntes que farem a l’entrevista: 

-          A que t’agrada jugar? Per què?

-          A que jugues a l’escoleta? Amb qui?

-          A que jugues a casa teva ? Amb qui?

-          On t’agrada jugar més?

-          T’agrada jugar tot sol?

Hi ha preguntes que es faran a un sol infant , i d’altres a més d’un, i d’aquesta manera establir un diàleg entre ells.

Durant la filmació intercalarem moments de joc d’aquests infants.

Considerem que treballem la competència 2.3, ja que nosaltres sabem la base teòrica sobre el joc i volem aprendre la pràctica a traves de la visió dels infants.

 

Cas creences

A través d'un cas ( real o fictici) reflexionarem i valorarem l'actuació de la mestra, les seves creences i quins són els seus referents teòrics. Finalment, formularem una sèrie de preguntes per ajudar a n'aquesta mestra a millorar i reflexionar la seva pràctica com a docent. 

Na Catalina és tutora d’una aula de p5. Els seus alumnes avui han fet una fitxa de cal·ligrafia, en la qual han d’escriure una sèrie de paraules. Quan tots han acabat la fitxa , l’entreguen a la tutora. Alguns nins/es, s’han equivocat en algunes paraules. La tutora els hi fa repetir aquestes paraules 10 vegades en el seu quadern.

La meva companya i jo hem arribat a la conclusió que la creença és que es sol pensar que quan més es fa repetir una certa cosa( en aquest cas repetir una paraula 10 vegades) més s’aprèn.  

Els seus referents teòrics són el conductisme, on utilitza el càstig per “ millorar una conducta /fet” ( en aquest cas fa repetir com a càstig 10  vegades una paraula per haver-la escrit malament). No veiem correcta la manera de fer veure l’error, ja que els infants ho poden veure com un càstig ( que ho és) i no com una cosa positiva. S’han de cercar altres estratègies per motivar als infants a aprendre, i fomentar el diàleg i la reflexió.

Ens podem formular les següents preguntes com a lectors externs :

-          Per què actues així?

-          És necessari fer copiar les paraules 10 vegades? Per que 10 vegades? No creus que hi pot haver altres estratègies?

-          Quin és l’objectiu d’aquesta conducta?

-          És important que els infants s’equivoquin? De l’error no s’aprèn?

-          És important el diàleg i fer reflexionar als infants?

 

Competències treballades : 1.2 i 2.7.

He treballat la reflexió i l’anàlisi sobre experiències que duen a una bona pràctica. D’aquesta manera poder reflexionar si les meves pràctiques són bones o no, i que he de fer per millorar-les. I amb això adonar-me’n compte dels meus errors i cercar les diferents maneres possibles per millorar les meves actuacions professionals.  

Com treballar les meves competències

Tornant enrere i veient les competències que penso que no tinc assolides i que m’agradaria assolir, intentaré explicar a continuació les estratègies amb les quals ho faré.

A la primera entrada vaig comentar que no podia comentar algunes competències que treballarem a l’assignatura ja que no les tenia assolides, aquestes són :

Una de les competències, que penso que em manca és la de participar en la gestió de l’escola i analitzar sobre el funcionament dels centres d’Educació infantil.  Aquesta competència, es cert que és un tema que intent evitar moltes vegades, ja que és una competència que em costa personalment, pot ser per falta d’interès, i em falta motivació. Per mi , igual , és el tema/competència més complexa. Soc conscient que s’ha d’arribar a assolir, ja que és igual d’important que totes les altres competències. Com ho podria fer? Pot ser, intentant demanant, cercant informació, i mostrant interès. No hi ha altre estratègia que “ tu mateix” i les ganes de fer i voler fer feina.

Informar e implicar als pares, és a dir relacions amb la família, un altre punt dèbil en la meva pràctica diària. Durant el dia a dia, donant la informació diària d’aula sobre cada un dels infants penso que la tinc totalment assolida, ja que no em costa gens i de fet, m’agrada poder establir relacions i vincles amb les famílies. El meu “ problema” arriba a l’hora de xerrar en públic, fent reunions o a l’hora de “renyar”/ dir que no a alguna família. Soc conscient que tinc el problema de no sabre dir que no, i és un tema que estic treballant poc a poc. En aquest cas tampoc hi ha una altre estratègia que  jo mateixa, treballant l’assertivitat i la meva por a xerrar davant les famílies, per poder assolir aquesta competència.

Una altre competència que penso que no tinc assolida és la d’ utilitzar les noves tecnologies. Soc una persona molt tradicional i a causa d’això pot ser no m’he interessat gaire per aquest tema. És vera, que també puc dir que jo no he rebut l’educació necessària per poder tenir la competència assolida.  Aquesta competència la podria assolir a través de cursos formatius, molta pràctica i a través de la motivació personal.

(Competències treballades: 2.7, 2.1

Penso que fent aquesta entrada he treballat aquestes dues competències ja que he pogut identificar les competències que no tinc assolides, és a dir els meus punts febles en quant a la meva capacitat professional. He reflexionat i identificat alguns errors que puc cometre com el no “ sabre dir que no”  i cercar maneres i estratègies en les capacitats que em manquen) 

Observació d'aula

La meva observació d'aula és a una aula 2-3 anys.
La sessió és una activitat de manipulació amb taronges, l'activitat està feta a 4 infants.

Recursos materials:
-          Taronges ( pell, grells i suc)
-          4 contenidors (un per la pell, un altre per els grells, per el suc i el darrer contenidor estarà buit).

OBSERVACIÓ: 

 La primera part és la presentació dels materials i sels hi dona la consigna de que no se pot pegar ni molestar als altres. 

S’aixequen amb un poc de por del seu lloc.

N’Elvira és la primera que va a destapar, hi destapa el contenidor . Cada un destapa un contenidor, na Maria pareix decebuda per no haver trobat res dins el seu contenidor hi va a veure amb que juga n’Elvira.

L’atenció del grup, tots els infants, és centra al contenidor que conté suc. I fiquen coses dins aquest contenidor.

Na Maria prova una taronja i diu que pica i torna a anar al contenidor on hi ha el suc.

Fiquen coses dins el suc, ho treuen, miren com esquitxen,...

En Toni prova de tirar una taronja dins el contenidor de les taronges pelades  (pot ser per veure si també esquitxa però no!).

N’Elvira, agafa el contenidor de taronges i tira tot el seu contingut dins el suc.

En Toni li posa una peladura damunt el cap d’en Joan. I li cau.

N’Elvira és mira les mans que estan banyades de suc de taronja.

N’Elvira mira en Joan que agafa una taronja i la tira al suc.

En Joan comença a tirar taronges cap a l'educadora  Però se’ls diu que no es poden tirar les taronges perquè fan mal.

En Toni frega pel terra una taronja (pot ser per llevar-li el suc que té).

Els infants agafen totes les taronges que hi ha dins els contenidors i pel terra,... i les fiquen dins el suc. I acaramullen els contenidors buits.

L'educadora diu: “Ja arreconau?” els infants diuen:”si”

En Joan intenta aixecar el contenidor que té totes les taronges, però veu que no li basta la força que té. En Joan ho veu i va a ajudar-li i na Maria també va a ajudar-los. N’Elvira segueix amb el seu joc.

L'educadora fa una proposta de que tots els infants aixequin junts el contenidor ple de suc, taronges pelades i taronges senceres.

Tots aixequen la capsa, es desequilibren i la capsa cau. La caiguda de la capsa fa que es rompi i comenci a sortir tot el suc que hi havia dedins.

L'educadora intervé agafant tots els infants a un lloc perquè no toquin el suc que ha caigut enterra, l'educadora  va a cercar una fregona per recollir el suc. Ella per captar la seva atenció els fa preguntes:

“ Que ha passat a la capsa?”

“Ha caigut” contesten els infants.

“Vos ensumau ses mans? Fan bona oloreta?” diu l'educadora

“Si!” Contesten els infants

Ara agafen les taronges i les fiquen dins un altre contenidor que està buit, en toni i en joan l’agafen, na Maria i va.  (pot ser volen tornar a repetir el joc que feien quan s’ha romput la capsa). Tornen allà on hi ha n’Elvira i domés la du en Joan.

N’Elvira  tira les taronges."ags"

Fan una muntanya amb els contenidors.

N’Elvira: “no puc solita"

Hi ha taronges pel terra i juguen a tirar-les. En Joan patina amb les taronges que hi ha el terra i cau al terra.

En aquest moment l'educadora diu que s'ha acabat el joc. I els duu amb la resta de companys.  

Punt de partida

Les meves competències...

Com ja he comentat a la presentació , jo no estic realitzant actualment les pràctiques. Per tant, les meves reflexions seran sobre la meva pràctica diària a l’escoleta on faig feina o sobre les pràctiques que vaig realitzar anys enrere.  

Aquestes competències, les quals treballarem mitjançant l’assignatura de Reflexió i Innovació, penso que és molt important treballar-les i reflexionar sobre les que ja tens adquirides per podermillorar-les. Jo personalment, espero poder enriquir-les i potenciar-les mitjançant la meva feina a l’escoleta i aquesta assignatura. Hi ha competències de les que treballarem en aquesta assignatura que no podré esmentar per que encara penso que no les tinc adquirides.

En aquesta professió és molt important que els mestres estiguin en constant reciclatge i amb una continua formació. Personalment, sempre que puc, davant a situacions on es puguin plantejar diversos dubtes, intent cercar informació. Consider  que soc bastant autònoma en aquest sentit, ja que  m’agrada mirar altres blogs de mestres que expliquen la seva experiència i en els quals sempre aprens alguna cosa nova.

Penso que les competències sobre les reflexions sobre el propi procés d’aprenentatge , juntament amb analitzar i  reflexionar sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge, mai s’acaba d’assolir plenament. Jo, de fet el vaig assolint poc a poc i dia a dia. Personalment, sé adonar-me dels meus errors, i els intent canviar o millorar en mesura del possible. Actualment, i mitjançant la bona pràctica dels centres educatius en els que pogut fer feina, puc dir que tinc quasi assolides les meves creences, he pogut veure bones pràctiques de les quals he aprés molt, i de pràctiques que no són ni millors ni pitjors però no s’aproximen a la forma de fer feina que a mi m’agrada. En el dia d’avui, i gràcies a totes les persones de referència que he tingut i tinc penso que sé ser crítica amb la metodologia que vull fer servir.

Em considero una persona creativa i motivadora a l’hora de cridar l’atenció dels infants en les situacions d’aprenentatge. En tota situació s’ha de motivar i treballar  a partir dels coneixements previs  i dels interessos dels infants.  Els infants han de participar en totes les decisions que es prenen a l’aula.  És molt important que una mestra sàpiga en quin nivell es troben els seus nins/es per poder dur a terme tot això. En la meva pràctica diària, intent sobretot implicar als infants en els seus aprenentatges, és molt important fer-los conscients de tot allò que aconsegueixen,i dels seus errors, intent fomentar i motivar a aprendre coses noves.

En aquesta professió és fonamental el treball en equip, les mestres han de tenir la capacitat de crear, d’ensenyar, etc amb la resta de companys . Aquesta competència l’estic assolint dia a dia, ja que és molt difícil posar-se en comú amb tantes persones, amb tantes personalitats, etc.

Mai és tard per seguir aprenent!